Hi havia un temps en el que no existien els mòvils i hi havia una cosa que es deia ‘busca’ i que segur que devia ser super incòmode. La gent es trucava a les cases i s’enviaven felicitacions de Nadal de paper. Tampoc hi havia i-pod, ni i-phone, ni res amb el prefix i- (crec), la música s’escoltava en cassette i de vegades es rebobinava amb un llapis. Internet no s’havia inventat (oh!) i ens relacionàven d’una manera molt més lenta. Ahir van dir per la ràdio que fa 10 anys que es va introduir l’euro i jo m’he sentit molt vella.

Quique González no té myspace i això és realment sorprenent avui en dia. Aquest vídeo del youtube és dels de millor qualitat d’ell.

‘El Nadal no m’agrada’. Aquesta és una afirmació que fem molts de nosaltres durant aquestes dates tan assenyalades i plenes de tòpics. Molt sovint jo també em sumo a aquest col·lectiu de gent en contra del caga-tió, el caganer i tota la resta d’escatologies. No obstant, avui m’he topat amb noogle.es, un buscador de Nadal i m’ha arribat (encara no sé ben bé com) al cor. Ara, això de que no tenen ànim de lucre no m’ho acabo d’empassar.

Encara que potser vaig una mica tard, Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

Feia temps que volia escriure alguna cosa sobre això. Suposo que es tracta de la estúpida necessitat d’escriure temporalment algun post sobre moda, però no sobre la moda en general, només sobre un aspecte concret. Aquesta temporada em centraré en un complement que l’any passat va començar a despuntar, enguany s’està consolidant i l’any vinent segurament (la moda és una ciència frívola, mai exacta) acabarà esclatant del tot. Em refereixo als foulards estampats (aquest últim adjectiu dóna cabuda a gran diversitat de formes i colors) allò que molts coneixem en el nostre imaginari com ‘pañuelos de vieja’, i ho dic en castellà perquè crec quea aquest concepte només es pot visualitzar en aquesta llengüa.

Els ‘pañuelos de vieja’ van de més horteres a menys. Els més horteres diria que estan inspirats en els clàssics foulards estampats d’Hermés, aquells que simulaven cadenes daurades i altres ornaments i que han estat imitats fins a l’absurditat. Aquest tipus de mocador, diguem-ne, barroc lliga amb relloges Casio retro digitals i pulseres étniques i daurades. Els menys horteres em recorden (i no sé ben bé perquè) a la música folk i a cantautores de cabell ros extremadament llarg i enredat. Els mocadors folk són combinables amb armilles texanes i botes camperes.

Asunto Pendiente, una empresa tèxtil que un cop va donar molts diners, també va tenir nova col.lecció d’hivern, aquest cop basada en els estils musicals i anomenada ‘Let the music play’. En podeu veure una mostra al nostre fantàstic flickr.

Em sembla que actualizarem això encara que sigui una mica. Feia tant de temps que no entrava aquí que fins i tot han canviat la versió del wordpress! i és que, quan més o deixes més costa tornar-t’hi a enganxar.

Per començar us deixo amb el video promocional de la 2a Festa del Mai a la Vida que es va celebrar el passat 29 de novembre a la Sala BeCool.