L’Edu em diu que se li moren les plantes i que ja no sap què fer. Jo li dic que no en té prou cura, que les rega poc, que les rega massa. Ell em diu que no, que en realitat està  exagerant una mica. Les plantes no se li moren, que només hi ha alguna fulla que grogueja. Jo insisteixo amb la meva teoria de que les plantes s’han de cuidar, que cal parlar amb elles si es necessari. L’Edu comença a estar-ne fart. La seva conclusió és que per estalviar-se uns diners va comprar unes plantes més barates que el florista tenia amagades al fons de la botiga i, que segurament éren allà perquè tindríen algun defecte de fàbrica.

I és quasi una cançó de Mazoni.