L’estètica retro agrada. En general, vaja. Almenys a mi m’agrada, i força. Bé, em reafirmo. És un fet que allò retro té cert encant. Per exemple, fem un cop d’ull a la cartellera, ‘Be Kind Rewind’, la última peli de Gondry, és una història on tota l’acció passa en un videoclub de cintes VHS. No es pot ser retrospectiu, els videoclubs són un concepte de negoci que morirà en breu en mans de les descàrregues per internet i que dir-vos de les cintes VHS? Actualment, gairebé objectes de col·leccionista. Sense anar més lluny, jo mateixa parlava aquí fa poc sobre la profileració de botigues de roba de segona mà a la nostra ciutat. I és que sembla que tenim una certa recança a deixar caure en l’òblit objectes que en cert moment ens van fer la vida més fàcil, o com a mínim, fèien veure que la nostra vida era més moderna.

Tot això us ho dic perquè avui he fet una troballa a la xarxa que m’ha encantat. És diu Muxtape i és un plana web que permet crear una mena de cinta cassette de 12 temes. Salvant algunes diferències, no és res més que una mena de servidor on pots penjar cançons i compartir-les amb qui vulguis, però trobo que té molta gràcia que ho faci en forma de cassette.

Algú diu (de fet ho diu Nick Horby a Alta Fidelitat, corretgiu-me si m’equivoco) que una relació té un abans i un després de que un li regali a l’altre un recopilatori musical. Jo ja he començat el meu i encara que no té massa criteri (excepte de que es tracta de bona música) i el podeu escoltar aquí. Com a mínim no l’haureu de rebobinar mai.