Això ho aprofitarem pel Mai a al Vida.

Diuen que la percepció humana és una facultat selectiva, vaja, dit de manera planera, que veiem o sentim una mica el que bonament li ve de gust al nostre subconscient. Em refereixo a allò típic que ens passa als humans quan estem preocupats i/o obsesionats per alguna cosa. A tall d’exemple, estem a règim i no podem menjar xocolata i de sobte comencem a veure postres i aperitus amb xocolata per tot arreu. Bé, doncs no sé per quina estranya raó (us ho asseguro) una servidora no para de veure articles i notícies sobre invents, però invents de l’any 2008, no és que m’hagi comprat cap volum de descobriments i artilugis del segle XIX. Precisament ahir llegia a La Vanguardia un article de Quim Monzó que deia que el primer ministre britànic, Gordon Brown va atribuir l’altre dia la invenció del reproductor de la pometa a un senyor britànic, quan fou Tony Fadell, un americà, qui va tenir la brillant idea. Tot i que el sr. Brown es posés de peus a la galleda, el que em va fer més gràcia de l’article va ser la reflexió final, on Monzó deia que quan era jove eren els xinesos els que s’adjudicaven tots els invents.Avui en dia, en temps de està-tot-inventat i patents és gairebé més difícil inventar alguna cosa que atribuir-s’ho i per això potser el perfil de l’inventor està més relacionat amb del dissenyador que s’encarrega només de donar una altra volta (que també té molt de mèrit) a allò ja existent. A part de l’article del Quim Monzó m’he trobat uns quants exemples de tot això que us dic.

Diumenge passat al Dominical de El Periódico, hi trobem un reportatge sobre invents culinaris. Entre ells destaquen un complement per al tub d’escapament que pot fer hamburgueses a la planxa creat per un grup d’iraquians (us ho juro pel pa amb tomàquet deshidratat de Ferran Adrià), uns caputxons per al boli bic en forma de forquilla, ganivet i cullera, i un tapper-ware amb rodes per compartir el menjar amb la resta de companys de feina. Estarem d’acord que com a mínim es sorprenent. A Lamono (una revista gratuïta de tendències) d’aquest mes hi trobem un invent que reforça la meva teoria sobre que el vintage està de moda. Uns senyors canadencs han inventat unes fundes pel reproductor de la pometa que no són més que un cassette reciclat. Només us dic que tot i valdre 45 dòlars, les de l’Ipod classic estan esgotades. La seva web: http://www.45ipodcases.com/

Per últim us deixo amb el més sorprenent, un article sobre Dana Wyse que he trobat al Cultura/s de La Vanguardia. Dana Wyse és una dona misteriosa que no surt a la wikipèdia i que des de fa uns quants anys denuncia a través del seu art les hipocresies de la nostra societat. Nascuda el mateix dia que va caure la bomba atòmica de Nagasaki i que Charles Manson va executar la seva matança, Wyse va inventar les ‘Pill-art‘, unes pastilles en aparença que van acompanyades d’un embolcall amb missatges irònics on podem llegir coses com ‘Fes que el teu home t’agafi de la mà’, ‘reviu el teu peix de colors’ o ‘gaudeix del sexe anal’. A més de les píldores, Wyse també fabrica joguines que reprodueixen el costat més violent i sexista de la societat i ha escrit diversos llibres d’autoajuda en to sarcàstic. És del millor que he llegit en molt de temps, no en féu massa cas, però.

Fonts: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Lamono.

Fonts fotos:

http://img181.imageshack.us/

http://www.45ipodcases.com/

http://www.aeroplastics.net/