No faré una crónica del Primavera. No tindria sentit havent-hi al món cróniques com les del Mai a la Vida. El que sí faré és extreure una conclusió del festival en forma de recomanació i de dos grups. D’una banda, Caribou uns canadencs que ja es van guanyar el títol d’entranyables anomenant el seu últim disc ‘Andorra’, i que en el seu moment no vaig acabar de fer prou cas. Ells diuen que fan psicodèlica, jo el que sé és que en directe porten dues bateries que sonen increïblement sincronitzades i que són capaces d’hipotitzar a tot aquell que les mira. ‘Melody Day’ el single d”Andorra’, un temás i el seu corresponent vídeo (editat en analògic?) una petiteta (encara) obra d’art.

D’altra banda i des de Nova York, The Dirty Projectors, un grup que no he acabat d’entendre per quants membres està o ha estat format. En tot cas, dalt l’escenari hi havia una bateria, un baix i dues guitarres com a mínim peculiars, tant d’aspecte com de música. Ells no ho diuen, però pensem que ‘Enjoy your Rabbit’ aquell disc tant estrany del gran Sufjan Stevens (del que un dia parlaré, perquè el món mereix conèixer-l’ho) va marcar un abans i un després en la seva trajectòria. Així doncs, bateries de ritmes originals, guitarres i banjos de folk i moltes, moltes veus en cànon.

i una foto de The Dirty Projectors en directe.

Si trobeu a faltar grans bandes com Portishead o The Sonics us diré que també els vaig veure, però val a dir que són apostes quasi segures i al cap i a la fi, el Primavera és un festival per anar a escoltar allò que sonarà a l’mp3 tot l’any vinent.