Feia temps que volia escriure alguna cosa sobre això. Suposo que es tracta de la estúpida necessitat d’escriure temporalment algun post sobre moda, però no sobre la moda en general, només sobre un aspecte concret. Aquesta temporada em centraré en un complement que l’any passat va començar a despuntar, enguany s’està consolidant i l’any vinent segurament (la moda és una ciència frívola, mai exacta) acabarà esclatant del tot. Em refereixo als foulards estampats (aquest últim adjectiu dóna cabuda a gran diversitat de formes i colors) allò que molts coneixem en el nostre imaginari com ‘pañuelos de vieja’, i ho dic en castellà perquè crec quea aquest concepte només es pot visualitzar en aquesta llengüa.

Els ‘pañuelos de vieja’ van de més horteres a menys. Els més horteres diria que estan inspirats en els clàssics foulards estampats d’Hermés, aquells que simulaven cadenes daurades i altres ornaments i que han estat imitats fins a l’absurditat. Aquest tipus de mocador, diguem-ne, barroc lliga amb relloges Casio retro digitals i pulseres étniques i daurades. Els menys horteres em recorden (i no sé ben bé perquè) a la música folk i a cantautores de cabell ros extremadament llarg i enredat. Els mocadors folk són combinables amb armilles texanes i botes camperes.